A quina edat comença l'anorèxia en l'etapa infantil?
 

Pot començar en qualsevol etapa de la infància, sobretot en escolars i adolescents, i és freqüent en germans o fills de persones anorèxiques o obeses, de pares molt exigents, perfeccionistes i en nens models.

Quines són les primeres manifestacions?

   

Es manifesta de diferents formes per tal d'escapar del "càstig" que constitueix per a aquestes persones haver de menjar: dolors abdominals, vòmits, escenes emocionals de la manera més diversa, amb mals hàbits com mossegar-se les ungles, tartamudeig, enuresi (incontinència urinària).

 Quines són les causes de l'anorèxia?

 S'atribueixen, entre altres, a factors ambientals, fonamentalment en famílies que, obsessivament, tracten d'imposar una alimentació excessiva al nen o la nena, per una necessitat de cridar l'atenció dels que els envolten; quan la cadira de menjar es converteix en banc d'acusats per males conductes durant el dia, o en espectadors de conflictes familiars.

Quines conseqüències pot comportar?

Trastorns psicològics, immunològics, endocrí-metabòlics. En el sexe femení es presenta l'absència de menstruació, o retards en la seva aparició. Els resultats d'un estudi publicat recentment per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts confirmen la pèrdua de massa òssia en un 92% de les dones amb anorèxia nerviosa estudiades, sigui en els malucs, extremitats o espina dorsal.

   

A què facultatiu s'ha d'anar? ¿Al metge de família? ¿En Pediatre? ¿En Psiquiatre? ¿En Psicòleg? ... En fi, és una malaltia del cos o de la psique, o d'ambdues alhora?

Sense oblidar que la psique i el cos van units a qualsevol malaltia, davant les manifestacions d'anorèxia hem de dirigir al nostre metge de família.

Té tractament específic?

Sí, va dirigit essencialment a l'atenció psicològica, i un tractament mèdic sustentat en controls periòdics, per tal de restablir les funcions orgàniques afectades.

Com podem contribuir a la seva prevenció?

Potser amb senzilles mesures que depenen de la nostra pròpia conducta. És important fer de l'hora de dinar un moment de felicitat i de comunicació en la família. Ser tolerants amb determinades incorreccions pel que fa a modals i conductes. Respectar l'infant o l'adolescent com veritables éssers humans. Demostrar sempre que alimentar-se és una necessitat vital per mantenir saludables. Fer viure als nostres fills una vida feliç en què els seus emocions estiguin d'acord amb la seva edat i temperament.

Es tracta, d'un trastorn exclusiu del gènere femení?

No. Encara que aquesta malaltia es va descriure per primera vegada en el sexe femení, afecta també al masculí, tant en joves com en adults. Dades d'organismes internacionals indiquen que aquesta entitat té una prevalença d'un per cada 800 persones, sense descartar que investigacions en alguns països mostren un per cada 100, entre les edats de 12 i 18 anys. He consignar que l'anorèxia no constitueix fins ara un problema de salut en el nostre medi.

¿S'ha pogut arribar a saber per investigacions realitzades si hi ha algun plaer en privar pràcticament d'aliments?

 Per pròpia confessió d'alguns pacients, i observació, et diria que poden arribar a sentir una sensació fins a cert punt agradable i indiferent pel rebuig après a la ingestió d'aliments. Però en aquests casos prevalen alguns trastorns de la psique (2001).