En aquest video ens parlen sobre l'anorèxia i la bulimia infantil. Des d'abans de l'adolescència, cada vegada hi ha més casos d'aquestes malalties en la societat. Tant homes com dones comencen a preocupar-se excessivament per la seva imatge a la que veuen distorsionada. El Dr Diego Montes de Oca es va referir al tema.

A quina edat comença l'anorèxia en l'etapa infantil?
 

Pot començar en qualsevol etapa de la infància, sobretot en escolars i adolescents, i és freqüent en germans o fills de persones anorèxiques o obeses, de pares molt exigents, perfeccionistes i en nens models.

Quines són les primeres manifestacions?

   

Es manifesta de diferents formes per tal d'escapar del "càstig" que constitueix per a aquestes persones haver de menjar: dolors abdominals, vòmits, escenes emocionals de la manera més diversa, amb mals hàbits com mossegar-se les ungles, tartamudeig, enuresi (incontinència urinària).

 Quines són les causes de l'anorèxia?

 S'atribueixen, entre altres, a factors ambientals, fonamentalment en famílies que, obsessivament, tracten d'imposar una alimentació excessiva al nen o la nena, per una necessitat de cridar l'atenció dels que els envolten; quan la cadira de menjar es converteix en banc d'acusats per males conductes durant el dia, o en espectadors de conflictes familiars.

Quines conseqüències pot comportar?

Trastorns psicològics, immunològics, endocrí-metabòlics. En el sexe femení es presenta l'absència de menstruació, o retards en la seva aparició. Els resultats d'un estudi publicat recentment per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts confirmen la pèrdua de massa òssia en un 92% de les dones amb anorèxia nerviosa estudiades, sigui en els malucs, extremitats o espina dorsal.

   

A què facultatiu s'ha d'anar? ¿Al metge de família? ¿En Pediatre? ¿En Psiquiatre? ¿En Psicòleg? ... En fi, és una malaltia del cos o de la psique, o d'ambdues alhora?

Sense oblidar que la psique i el cos van units a qualsevol malaltia, davant les manifestacions d'anorèxia hem de dirigir al nostre metge de família.

Té tractament específic?

Sí, va dirigit essencialment a l'atenció psicològica, i un tractament mèdic sustentat en controls periòdics, per tal de restablir les funcions orgàniques afectades.

Com podem contribuir a la seva prevenció?

Potser amb senzilles mesures que depenen de la nostra pròpia conducta. És important fer de l'hora de dinar un moment de felicitat i de comunicació en la família. Ser tolerants amb determinades incorreccions pel que fa a modals i conductes. Respectar l'infant o l'adolescent com veritables éssers humans. Demostrar sempre que alimentar-se és una necessitat vital per mantenir saludables. Fer viure als nostres fills una vida feliç en què els seus emocions estiguin d'acord amb la seva edat i temperament.

Es tracta, d'un trastorn exclusiu del gènere femení?

No. Encara que aquesta malaltia es va descriure per primera vegada en el sexe femení, afecta també al masculí, tant en joves com en adults. Dades d'organismes internacionals indiquen que aquesta entitat té una prevalença d'un per cada 800 persones, sense descartar que investigacions en alguns països mostren un per cada 100, entre les edats de 12 i 18 anys. He consignar que l'anorèxia no constitueix fins ara un problema de salut en el nostre medi.

¿S'ha pogut arribar a saber per investigacions realitzades si hi ha algun plaer en privar pràcticament d'aliments?

 Per pròpia confessió d'alguns pacients, i observació, et diria que poden arribar a sentir una sensació fins a cert punt agradable i indiferent pel rebuig après a la ingestió d'aliments. Però en aquests casos prevalen alguns trastorns de la psique (2001).

 

Aquest vídeo tracta sobre una nena de 8 anys que pateix anorèxia infantil, en el vídeo  ens parlen de com poc a poc es va guarint i superant la seva malaltia.

Que es l'anorèxia?

L'anorèxia és un trastorn de l'alimentació que es caracteritza perquè el nen, encara que tingui gana, es nega a menjar.
Les persones amb anorèxia estan obsessionades per ser primes. No volen menjar i tenen por d'augmentar de pes. Tenen una imatge completament diferent i disconforme de si mateixa. Poden estar contínuament preocupades per quantes calories ingereixen i per quanta greix té el que mengen. Poden prendre pastilles per dieta, laxants o diürètics per baixar de pes. Poden fer massa exercici. Els anorèxics usualment pensen que estan grassos tot i que estan molt prims. Les persones amb anorèxia poden arribar a estar tan primes que poden semblar com que estan malaltes.

Causes de l'anorèxia en els nens/es

Aquest greu trastorn de la conducta alimentària té tres tipus de causes:
 
1 - Psicològiques-sobretot quan hi ha una relació conflictiva amb la mare o quan la mare o algúna altra persona de la família també és anorèxica. Els nens solen imitar aquestes conductes.

2 - Orgànica-a causa d'una malaltia subjacent que provoca inapetència. En aquest cas, cal identificar i curar aquesta malaltia.

3 - Funcional-una alteració en el desenvolupament de l'hàbit alimentari. Els mals hàbits d'alimentació poden portar els nens a l'anorèxia.

Tratament de l'anorèxia

Reeducació dels hàbits alimentaris del nen. I en els altres casos, consulta a un metge especialista. Els Trastorns de la Conducta Alimentària de grau clínic o prop de convertir-se en comportaments extrems requereixen ser atesos per un agrupo acord profesionalos preferiblement amb experiència.

El tractament més durador i efectiu per als Trastorns de la Conducta Alimentària és alguna forma de psicoteràpia amb atenció mèdica Maneto nutricional. Idealment aquest tractament ha de ser individualitzat i variar d'acord a la severitat del desordre i dels problemes particulars, necessitats i capacitats del pacient i la seva família.

El tractament típic es basa en el pacient però també inclouen teràpies individuals, de grup i de família. Medicaments psiquiàtrics, grups de suport, o teràpies informatives sobre nutrició són tractaments adjunts que poden ser beneficiosos per a alguns pacients.
  

L'hospitalització es recomana quan el Trastorn de la Conducta Alimentària ha causat problemes físics que poden posar en perill la vida de la persona o quan Trastorn de la Conducta Alimentària està associat amb severes disfuncions psicològiques o de la conducta. 

En alguns casos el tractament pot esdevenir una llarga i costosa batalla. De vegades, tot i els esforços, el tractament podria resultar no reeixit. En aquests casos els individus es mantenen crònicament simptomàtics o encara més tràgic la mort pot ocórrer com a resultat del dany físic o psicològic. Per això el millor tractament implica la prevenció d'aquestes complicacions.